Entradas

Els participants del Taller Artístic de la Dreta de l’Eixample construeixen la figura de “La Sardina”

Per segon any consecutiu, els participants del Taller Artístic del Servei de Rehabilitació Comunitària Dreta de l’Eixample de CPB – Serveis Salut Mental van ser els encarregats de construir la figura de “La Sardina” en el marc dels preparatius del Carnestoltes del Barri del Clot.

Donat l’èxit de l’experiència de l’any passat, que va ser molt gratificant i satisfactòria per part de totes les entitats implicades, el Centre Cultural La Farinera del Clot en col·laboració amb la Comissió de Festes del barri, ha renovat enguany aquest encàrrec als integrants del Taller Artístic, que l’han assumit amb gran responsabilitat i compromís.

És important destacar que a l’èxit del projecte (i a la seva continuïtat) han contribuït diversos factors. Per part del centre cultural: l’absoluta confiança en la capacitat del grup per portar endavant el projecte amb èxit i en el termini establert, així com la facilitació dels espais i materials necessaris. Per part dels components del taller, la capacitat per treballar en equip, posant en valor les habilitats i competències complementàries de cada membre, fent-se propi el projecte i arribant a invertir lliurement part del seu temps personal.

Finalment, com cada any, la figura de “La Sardina” va sortir en processó el passat 6 de març i va acabar el seu viatge en una sardinada popular que va celebrar-se al Parc del Clot.

Es presenta la guia “Encarem el suïcidi juvenil”

El passat 5 de març, es va presentar a la biblioteca de Rubí la guia de prevenció del suïcidi i acompanyament del dol Encarem el suïcidi juvenil, publicada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

El CPB, en concret la Dra. Anna Plaza, coordinadora de la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi de la Dreta de l’Eixample, ha participat des del 2016 en l’elaboració i presentació d’aquest document, que aborda tres grans eixos: fa una radiografia d’aquesta temàtica, parla de l’acompanyament del dol i, per últim, se centra en la prevenció, posant especial èmfasi en la salut mental i emocional.

Una altra idea clau que es va anar repetint durant la taula rodona va ser la necessitat de trencar els tabús al voltant de la temàtica i parlar-ne obertament, així com la desestigmatització de la salut mental.

Trobades amb l’expert al Grup-TLP Barcelona

El Grup-TLP Barcelona ofereix espais de trobada amb professionals per a professionals que tenen interès, dubtes o curiositat en el Trastorn Límit de la Personalitat.

La primera sessió tindrà lloc el 20 de març sota el títol Veure’s a un mateix des de fora i als altres des de dins. La mentalització i les seves aplicacions, la qual anirà a càrrec de Jordi Arévalo. La segona jornada serà el 8 de maig, porta per nom Quina part de mi parla amb quina part de tu? L’abordatge del TLP des de la perspectiva de la Psicoteràpia Cognitiu Analítica (PCA) i serà impartida per Barbara Patrizi

El 19 de juny serà el torn de la sessió El TLP a l’adolescència: diagnòstic i signes d’alarma, que anirà a càrrec de Xavier Costa. Finalment, el darrer espai de trobada serà el 10 de juliol i estarà dedicat a Com és que els Trastorns de Personalitat no paren d’augmentar? Factors biològics, psicològics o ambientals?, i l’impartirà Benjamín Lara.

Les sessions, d’aforament limitat, tindran lloc de 18,30h. a 20,00h al GRUP-TLP Barcelona (c. Diputació, 296 entresòl 2a. Barcelona) i són gratuïtes (inclou refrigeri).

Per a més informació podeu escriure un correu a l’adreça electrònica: esanchez@gruptlpbarcelona.org

El taller literari (TL), a la Comunitat Terapèutica Llúria

El taller literari és un taller de lectura i escriptura que pretén estimular competències i aprenentatges de lectoescriptura i d’escolta activa. Es fa un cop a la setmana a la Comunitat Terapéutica Llúria, en una sessió d’una hora de durada, amb 15 usuaris i està especialment indicat per a persones amb trastorns psicòtics, que estan acollides al Programa Standard que puguin mantenir la lectura i el ritme de l’activitat. Les principals millores fan referència a les capacitats cognitives individuals i al treball grupal.  També són conceptes claus en el TL la reflexió i debat a partir de la lectura escollida i l’acceptació i argumentació de diferents punts de vista en un clima de diàleg i d’intercanvi.

El TL s’articula en cada sessió en tres grans blocs: relaxació, cançó i anàlisi i lectura. En la relaxació s’inclouen tècniques específiques com la relaxació muscular progressiva de Jacobson, l’enfocament corporal d’E.T Gendlin, l’entrenament  autogen de Schultz o la meditació Vipassana, que s’ajusten bé a la dinàmica TL, amb l’objectiu de crear un ambient receptiu i harmònic. Després un pacient presenta una cançó escollida per ell i se’n fa una audició, procurant que aquesta sigui atenta i respectuosa. Es fa un breu anàlisi de la peça, tant de  forma com de fons. L’anàlisi és dirigida, s’intenta aprofundir en els matisos i es van anotant les aportacions orals dels pacients: ritme, melodia, gènere, instruments, lletra, missatge, idea central… Es fomenta que tots els pacients hi participin d’una manera activa, enquadrant els comentaris i evitant monopolis de paraula o descentraments del tema. S’anima als pacients a trobar i argumentar el seu punt de vista  i a mantenir una opinió pròpia, acceptant les diferències de criteri dels altres. En acabat  s’analitza el material de lectura escollit  per a la sessió: novel.la, conte, poesia, assaig o articles de premsa. Es fa una roda de lectura tenint en compte les possibilitats individuals del lector. Quan algú vol opinar demana torn de paraula i, si no hi ha comentaris s’adopta una intervenció més directiva amb la intenció d’estimular el grup.

Cada 6-8 sessions se n’afegeix una dedicada a l’expressió escrita. Cada pacient ha de respondre a qüestions a partir del material literari presentat. Posteriorment es fa una posada en comú dels treballs recollits.

Cada 6 mesos es fa una avaluació del TL per tal de valorar el grau de satisfacció de l’usuari. Es tracta d’un qüestionari individual amb preguntes obertes. Normalment es tracta d’una activitat molt ben valorada pels usuaris.

El Paciente Experto en procesos en el lugar de la vida, una experiencia de CPB SSM

Elma Álvarez i Gemma Arribas de la Unitat Funcional d’Habitatge (UFH) guanyadores del accèssit a la millor comunicació oral, atorgat per el jurat científic del XIII Congrés Mundial WAPR organitzat per l’Associació Mundial de Rehabilitació Psicosocial a Madrid.

El Paciente Experto en procesos en el lugar de la vida, una experiencia de CPB SSM” 

  • Objetivos: Empoderar a los expertos compartiendo su  experiencia en el lugar de vida; Favorecer la vinculación de los  nuevos usuarios; Explicar en primera persona el  funcionamiento del  PPT; Facilitar la movilidad del lugar de vida de usuarios.
  • Métodos: Dos fases. 1ª Creación Grupo de Expertos: Selección, empoderamiento y la creación del rol experto. 2ª Difusión de la experiencia a: Programa de Soporte Vida Autónoma, Residencias, y Servicio Rehabilitación Dreta Eixample. 
  • Resultados: Los usuarios identifican, cambian perspectivas y objetivos de futuro de su proyecto vital. El canal “ peer to peer “ es más efectivo que el modelo tradicional de taller,  rompe  jerarquías  y facilita la transmisión del contenido. Activación de  roles más igualitarios técnico – paciente. Mejora en las vías de comunicación entre ambos. Necesidad de ajustar  los contenidos a los grupos según indicación y  nivel de funcionalidad, 
  • Conclusiones: El rol activo del PE  favorece su proceso de recuperación, equilibra  roles entre técnicos –usuarios, creación de espacios de decisión compartida.  El canal basado en la experiencia  es más efectivo  y tiene un mayor impacto. La aplicación de éste modelo a los diferentes ámbitos  favorecería el empoderamiento de las personas con TM y la transformación de la institución  haciendo más participe al usuario en su proceso de recuperación y creando espacios de decisión a nivel institucional. 

Si vols més informació de la Unitat Funcional d’Habitatge….

La Unitat Funcional d’Habitatge atén la població de diferents residències de salut mental, pisos amb suport, suport en el propi domicili i programa vida independent, amb l’objectiu de capacitar a les persones en el seu lloc de vida mitjançant un suport especialitzat, aprenentatges a través del grup d’iguals i l’activació de rols proactius en la cura del lloc de vida.

Aquests processos afavoreixen, a la vegada, la mobilitat del lloc de vida de les persones que atenem, segons el moment vital en què es trobin.

Des de l’inici s’ha seguit el model integrador de Shepard, centrat en la persona i en la seva participació, però sempre sense oblidar la transversalitat, mobilitat i continuïtat assistencial de l’usuari.

Pacient expert al lloc de vida

Tenint en compte les noves línies de treball en relació al Model de Recuperació on l’usuari té una participació més activa en els serveis, des de la UFH es planifica un taller on l’usuari adquireix un rol diferenciat del que tenia fins aleshores.

El taller del pacient expert té com a objectiu afavorir un rol facilitador per a  l’usuari expert, donat que aquest coneix perfectament els processos que es gestionen i s’experimenten en un pis terapèutic. D’aquesta manera els nous usuaris que es vinculen al servei poden construir eines i aprenentatges que els ajudin a una adaptació més ràpida, sòlida i efectiva.

Es crea un primer grup de 4 experts que donen suport al procés de vinculació dels nous usuaris que van entrant al servei durant l’any. Es treballa amb aquest grup un material que s’arrodoneix amb 10 sessions amb continguts relacionats amb el lloc de vida.

La clau de la experiència recau en la necessitat de treballar la Identitat de L’expert a través de tres eines: l’apoderament, l’experiència com a eina principal i la figura de l’expert com a formador del servei.

Aquesta identitat d’expert passa per un canvi de mirada del tècnic en alguns aspectes: 

•Relació tècnic-usuari: passa de la verticalitat a la relació de cooperació (peer to peer) i per tant les decisions que es vagin prenent durant el procés serà sempre compartida.

•La necessitat d’un canvi de llenguatge. Passem del llenguatge tècnic propi de la institució a un llenguatge que passa per la subjectivitat de la persona.

•L’experimentació de l’expert en el paper de no-malalt.

•La responsabilitat del tècnic de crear espais de crítica cap al programa i espais d’assertivitat.

•La mirada cap a la persona tenint en compte les seves capacitats i no necessitats o dèficits. 

Participació rellevant de CPB Serveis Salut Mental en el XIII Congrés de l’Associació Mundial de Rehabilitació Psicosocial (WAPR)

Els dies 5,6 i 7 de juliol d’enguany, l’Associació Mundial de Rehabilitació Psicosocial ha celebrat el XIII Congrés Mundial WAPR al Palau de Congressos de Madrid, amb el lema “Recuperación, Ciudadanía, Derechos Humanos – Revisando consensos”.

CPB SSM ha tingut una eixamplada participació en aquesta edició del congrés, amb la participació d’un total d’11 professionals que han realitzat diferents presentacions.

El simpòsium sobre “¿Cómo mejorar la funcionalidad de los pacientes con Trastorno Límite de la Personalidad (TLP)? Estrategias Rehabilitadoras”, moderat per Tina Ureña, cap d’àrea de rehabilitació, i amb dues presentacions realitzades per Joan Vegué, director mèdic, i Ma. Jesús Rufat, coordinadora programa transversal d’atenció als TLP, va tenir una massiva participació amb més de cent persones que van omplir totalment la sala Bogotá on es desenvolupà el simpòsium i on es varen presentar els primers resultats, molt positius, sobre la millora tant clínica com funcional, dels pacients atesos al SR Lesseps després d’un any de tractament.

De la mateixa manera el taller sobre “La recuperación de las personas con Trastorno Límite de la Personalidad: Un reto para la Rehabilitación Psicosocial. Experiencia del SR Lesseps” realitzat per Tina Ureña, Ma Jesús Rufat i Carles Marí, coordinador del SR Lesseps, va tenir una notable participació i va despertar un viu interès entre els assistents sobre les tècniques específiques de rehabilitació per a pacients amb TLP.

Destacar que, d’entre les més de 100 comunicacions orals internacionals (castellà i anglès), 3 d’elles, presentades per professionals de CPB SSM, van ser escollides entre les deu finalistes, i són:

La comunicació “El Paciente Experto en procesos en el lugar de la vida, una experiencia de CPB SSM” d’Elma Álvarez, coordinadora de la Unitat Funcional d’Habitatge, i Gemma Arribas, tècnica de la UFH que va quedar en segon lloc i va guanyar un dels accèssits entregats per la organització.

La comunicació “Experiencias en 1ª persona de mejora de la autonomía en usuarios con TM, atendidos en un programa de apoyo en el domicilio” de David Lascorz, coordinador del Programa Suport Autonomia a la Llar.

La comunicació “Documental – Experimentando con las cámaras: Apocalypse Club” de Paulo Quintero, coordinador del Club Social Dreta Eixample.

També es presentar la comunicació “Flamenco y Salud Mental. Experiencias de recuperación pioneras en España” d’Anna Rodríguez, tècnica del PSI-Eixample.

En l’apartat de pòsters, la participació ha estat la següent:

“Existe correlación entre la mejora clínica y la adaptación psicosocial de los pacientes con Trastorno Límite de la Personalidad (TLP) atendidos en el SR Lesseps específico para TLP?” d’Irene de Ángel, psicòloga del Sr Lesseps i Carles Marí, i “Propuesta de evaluación de resultados en un Servei de Rehabilitació Comunitària” de Teresa Montlleó, coordinadora del SRC Esquerra Eixample.

Ens congratulem de l’èxit obtingut i volem felicitar el conjunt de participants de la nostra entitat en el congrés i els felicitem per l’alt nivell de compromís i excel·lència en la tasca realitzada.

Si vols més informació del congrés

El XIII Congrés Mundial WAPR ha estat una trobada a escala mundial, amb la participació d’acadèmics i clínics de diferents orientacions i disciplines dels cinc continents, amb l’objectiu d’actualitzar els coneixements en el camp de la Rehabilitació Psicosocial de persones amb trastorn mental. També la participació d’un gran nombre de persones que parlaven des de la seva experiència en primera persona, ha enriquit aqueta nova edició.

S’ha comptat amb especialistes de prestigi internacional com Joanna Moncrieff, psiquiatra coneguda per les seves innovadores idees sobre el paper dels medicaments o Hald Magnus Poulsson, que informar sobre de l’hospitalització sense medicaments a Noruega.

Larry Davidson i Marianne Farkas van aportar la seva experiència en la definició, divulgació i implicacions de la noció de Recuperació, Paul Lysacker amb la seva perspectiva sobre la subjectivitat en la psicosi i els seus aspectes metacognitius i Helen Herrman, presidenta de l’Associació Mundial de Psiquiatria (WPA) va intervenir amb valuoses aportacions sobre altres qüestions d’actualitat. 

També la participació de Debora Kestel (de PAHO) i Natalie Drew (OMS). Tina Minkowitz, destacada activista de drets humans va explicar la seva participació als debats de l’ONU sobre la Convenció de Drets de Persones amb Discapacitat i les seves implicacions a la psiquiatria.

Ponents com Roberto Mezzina, director actual dels serveis de Trieste, a Itàlia, s’encarregà de L’organització de serveis comunitaris. Finalment, la perspectiva de les polítiques de salut mental europees va ser tractada, entre d’altres, per José Miguel Caldas de Almeida, reconegut expert de la psiquiatria a Europa.