Entradas

El Paciente Experto en procesos en el lugar de la vida, una experiencia de CPB SSM

Elma Álvarez i Gemma Arribas de la Unitat Funcional d’Habitatge (UFH) guanyadores del accèssit a la millor comunicació oral, atorgat per el jurat científic del XIII Congrés Mundial WAPR organitzat per l’Associació Mundial de Rehabilitació Psicosocial a Madrid.

El Paciente Experto en procesos en el lugar de la vida, una experiencia de CPB SSM” 

  • Objetivos: Empoderar a los expertos compartiendo su  experiencia en el lugar de vida; Favorecer la vinculación de los  nuevos usuarios; Explicar en primera persona el  funcionamiento del  PPT; Facilitar la movilidad del lugar de vida de usuarios.
  • Métodos: Dos fases. 1ª Creación Grupo de Expertos: Selección, empoderamiento y la creación del rol experto. 2ª Difusión de la experiencia a: Programa de Soporte Vida Autónoma, Residencias, y Servicio Rehabilitación Dreta Eixample. 
  • Resultados: Los usuarios identifican, cambian perspectivas y objetivos de futuro de su proyecto vital. El canal “ peer to peer “ es más efectivo que el modelo tradicional de taller,  rompe  jerarquías  y facilita la transmisión del contenido. Activación de  roles más igualitarios técnico – paciente. Mejora en las vías de comunicación entre ambos. Necesidad de ajustar  los contenidos a los grupos según indicación y  nivel de funcionalidad, 
  • Conclusiones: El rol activo del PE  favorece su proceso de recuperación, equilibra  roles entre técnicos –usuarios, creación de espacios de decisión compartida.  El canal basado en la experiencia  es más efectivo  y tiene un mayor impacto. La aplicación de éste modelo a los diferentes ámbitos  favorecería el empoderamiento de las personas con TM y la transformación de la institución  haciendo más participe al usuario en su proceso de recuperación y creando espacios de decisión a nivel institucional. 

Si vols més informació de la Unitat Funcional d’Habitatge….

La Unitat Funcional d’Habitatge atén la població de diferents residències de salut mental, pisos amb suport, suport en el propi domicili i programa vida independent, amb l’objectiu de capacitar a les persones en el seu lloc de vida mitjançant un suport especialitzat, aprenentatges a través del grup d’iguals i l’activació de rols proactius en la cura del lloc de vida.

Aquests processos afavoreixen, a la vegada, la mobilitat del lloc de vida de les persones que atenem, segons el moment vital en què es trobin.

Des de l’inici s’ha seguit el model integrador de Shepard, centrat en la persona i en la seva participació, però sempre sense oblidar la transversalitat, mobilitat i continuïtat assistencial de l’usuari.

Pacient expert al lloc de vida

Tenint en compte les noves línies de treball en relació al Model de Recuperació on l’usuari té una participació més activa en els serveis, des de la UFH es planifica un taller on l’usuari adquireix un rol diferenciat del que tenia fins aleshores.

El taller del pacient expert té com a objectiu afavorir un rol facilitador per a  l’usuari expert, donat que aquest coneix perfectament els processos que es gestionen i s’experimenten en un pis terapèutic. D’aquesta manera els nous usuaris que es vinculen al servei poden construir eines i aprenentatges que els ajudin a una adaptació més ràpida, sòlida i efectiva.

Es crea un primer grup de 4 experts que donen suport al procés de vinculació dels nous usuaris que van entrant al servei durant l’any. Es treballa amb aquest grup un material que s’arrodoneix amb 10 sessions amb continguts relacionats amb el lloc de vida.

La clau de la experiència recau en la necessitat de treballar la Identitat de L’expert a través de tres eines: l’apoderament, l’experiència com a eina principal i la figura de l’expert com a formador del servei.

Aquesta identitat d’expert passa per un canvi de mirada del tècnic en alguns aspectes: 

•Relació tècnic-usuari: passa de la verticalitat a la relació de cooperació (peer to peer) i per tant les decisions que es vagin prenent durant el procés serà sempre compartida.

•La necessitat d’un canvi de llenguatge. Passem del llenguatge tècnic propi de la institució a un llenguatge que passa per la subjectivitat de la persona.

•L’experimentació de l’expert en el paper de no-malalt.

•La responsabilitat del tècnic de crear espais de crítica cap al programa i espais d’assertivitat.

•La mirada cap a la persona tenint en compte les seves capacitats i no necessitats o dèficits. 

Participació rellevant de CPB Serveis Salut Mental en el XIII Congrés de l’Associació Mundial de Rehabilitació Psicosocial (WAPR)

Els dies 5,6 i 7 de juliol d’enguany, l’Associació Mundial de Rehabilitació Psicosocial ha celebrat el XIII Congrés Mundial WAPR al Palau de Congressos de Madrid, amb el lema “Recuperación, Ciudadanía, Derechos Humanos – Revisando consensos”.

CPB SSM ha tingut una eixamplada participació en aquesta edició del congrés, amb la participació d’un total d’11 professionals que han realitzat diferents presentacions.

El simpòsium sobre “¿Cómo mejorar la funcionalidad de los pacientes con Trastorno Límite de la Personalidad (TLP)? Estrategias Rehabilitadoras”, moderat per Tina Ureña, cap d’àrea de rehabilitació, i amb dues presentacions realitzades per Joan Vegué, director mèdic, i Ma. Jesús Rufat, coordinadora programa transversal d’atenció als TLP, va tenir una massiva participació amb més de cent persones que van omplir totalment la sala Bogotá on es desenvolupà el simpòsium i on es varen presentar els primers resultats, molt positius, sobre la millora tant clínica com funcional, dels pacients atesos al SR Lesseps després d’un any de tractament.

De la mateixa manera el taller sobre “La recuperación de las personas con Trastorno Límite de la Personalidad: Un reto para la Rehabilitación Psicosocial. Experiencia del SR Lesseps” realitzat per Tina Ureña, Ma Jesús Rufat i Carles Marí, coordinador del SR Lesseps, va tenir una notable participació i va despertar un viu interès entre els assistents sobre les tècniques específiques de rehabilitació per a pacients amb TLP.

Destacar que, d’entre les més de 100 comunicacions orals internacionals (castellà i anglès), 3 d’elles, presentades per professionals de CPB SSM, van ser escollides entre les deu finalistes, i són:

La comunicació “El Paciente Experto en procesos en el lugar de la vida, una experiencia de CPB SSM” d’Elma Álvarez, coordinadora de la Unitat Funcional d’Habitatge, i Gemma Arribas, tècnica de la UFH que va quedar en segon lloc i va guanyar un dels accèssits entregats per la organització.

La comunicació “Experiencias en 1ª persona de mejora de la autonomía en usuarios con TM, atendidos en un programa de apoyo en el domicilio” de David Lascorz, coordinador del Programa Suport Autonomia a la Llar.

La comunicació “Documental – Experimentando con las cámaras: Apocalypse Club” de Paulo Quintero, coordinador del Club Social Dreta Eixample.

També es presentar la comunicació “Flamenco y Salud Mental. Experiencias de recuperación pioneras en España” d’Anna Rodríguez, tècnica del PSI-Eixample.

En l’apartat de pòsters, la participació ha estat la següent:

“Existe correlación entre la mejora clínica y la adaptación psicosocial de los pacientes con Trastorno Límite de la Personalidad (TLP) atendidos en el SR Lesseps específico para TLP?” d’Irene de Ángel, psicòloga del Sr Lesseps i Carles Marí, i “Propuesta de evaluación de resultados en un Servei de Rehabilitació Comunitària” de Teresa Montlleó, coordinadora del SRC Esquerra Eixample.

Ens congratulem de l’èxit obtingut i volem felicitar el conjunt de participants de la nostra entitat en el congrés i els felicitem per l’alt nivell de compromís i excel·lència en la tasca realitzada.

Si vols més informació del congrés

El XIII Congrés Mundial WAPR ha estat una trobada a escala mundial, amb la participació d’acadèmics i clínics de diferents orientacions i disciplines dels cinc continents, amb l’objectiu d’actualitzar els coneixements en el camp de la Rehabilitació Psicosocial de persones amb trastorn mental. També la participació d’un gran nombre de persones que parlaven des de la seva experiència en primera persona, ha enriquit aqueta nova edició.

S’ha comptat amb especialistes de prestigi internacional com Joanna Moncrieff, psiquiatra coneguda per les seves innovadores idees sobre el paper dels medicaments o Hald Magnus Poulsson, que informar sobre de l’hospitalització sense medicaments a Noruega.

Larry Davidson i Marianne Farkas van aportar la seva experiència en la definició, divulgació i implicacions de la noció de Recuperació, Paul Lysacker amb la seva perspectiva sobre la subjectivitat en la psicosi i els seus aspectes metacognitius i Helen Herrman, presidenta de l’Associació Mundial de Psiquiatria (WPA) va intervenir amb valuoses aportacions sobre altres qüestions d’actualitat. 

També la participació de Debora Kestel (de PAHO) i Natalie Drew (OMS). Tina Minkowitz, destacada activista de drets humans va explicar la seva participació als debats de l’ONU sobre la Convenció de Drets de Persones amb Discapacitat i les seves implicacions a la psiquiatria.

Ponents com Roberto Mezzina, director actual dels serveis de Trieste, a Itàlia, s’encarregà de L’organització de serveis comunitaris. Finalment, la perspectiva de les polítiques de salut mental europees va ser tractada, entre d’altres, per José Miguel Caldas de Almeida, reconegut expert de la psiquiatria a Europa.

La llar residència Tres Pins celebra el seu 10è aniversari conjuntament amb la llar Llúria i la llar Begur

El passat dimecres dia 27 de juny els residents de la Llar Begur, Llar Llúria i Llar Tres Pins van fer una sortida conjunta a Can Miret  (Llinars del Vallès).

Aquestes trobades es celebren cada any, però aquesta ha estat una ocasió  especial perquè es commemorava el desè aniversari de la Llar Tres Pins. 

Els residents de la Llar Begur i Llar Llúria van arribar en autocar a l’àrea de pícnic de Can Miret, on els residents  de la Llar Tres Pins ja els estaven esperant. En total van participar-hi 133 residents, tot un èxit de concurrència. 

Durant el dia es van realitzar diferents activitats. Primer es va fer una caminada popular de 3,5 km pel Camí de la Bàscula. En paral·lel va haver-hi competicions de jocs de taula i futbol. Finalment es va fer un concurs de cuina entre les diferents llars.

A l’hora de dinar, els residents es van organitzar en grups i torns per parar taula, cuinar i recollir. Per postres van gaudir d’un pastís especial de celebració. Van passar un dia molt festiu i alegre, amb un alt grau de participació i implicació per part de tothom.    

El Premi Art Brut Agustí de Semir & Conxa Millán d’arts plàstiques per a usuaris de salut mental arriba a la XX edició

El Premi Agustí de Semir & Conxa Millán, un concurs d’arts plàstiques adreçat a usuaris de serveis de salut mental de Catalunya, va ser creat el 1998 per la Fundació Salut Mental CPB i, des del 2013, compta també amb Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials i la Federació Salut Mental Catalunya en qualitat d’entitats coorganitzadores.

Cada any, el certamen gira al voltant d’un tema diferent que inspira les obres dels concursants. Per aquesta vintena edició, el jurat, impulsat com sempre per Fernando Amat i America Sanchez, va arribar a l’acord de proposar el tema “2 secrets”.

El veredicte d’aquesta XX edició es va fer públic, divendres 15 de juny, en un acte molt concorregut presentat pel periodista de TV3 Espartac Peran, a l’Auditori del CaixaForum de Barcelona. 

El jurat va decidir atorgar els següents premis:

  • Premi Linial: Clara Wasserman Olivé del centre Hestia Duran i Reynals (Hospitalet de Llobregat)

  • Premi Pictòric: Joan Heredia Villanueva del CSMA Sant Llàtzer (Terrassa)

  • Premi Conceptual: Francisco Mateo de la Residència Montserrat (PSSJD) (Sant Boi de Llobregat)

També es van atorgar accèssits als següents participants:

  • Ma Cristina Torras Roca del centre SRC Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona)
  • Charlie Soler Gatell de l’ Institut Pere Mata (Reus)
  • Montse Honorato González de l’ITA (Barcelona)
  • Nita Roha del CSM Sant Martí (Barcelona)
  • Elisabeth Hernández Venzal del Grup CHM Salut Mental SRC Les Corts (Barcelona)
  • Gustavo Adolfo Grünig d’Osonament (Vic)
  • Carmen Zafra Huertas de Tres Turons (Barcelona)
  • Berta Vilarrodona Pagespetit de l’Hospital de Dia Centre Fòrum (Barcelona)
  • Celedonio Domínguez del PSSJD Benito Menni (Sant Boi de Llobregat)
  • David Alcolea Peig del Grup CHM Salut Mental SRC Les Corts

L’acte va comptar amb l’actuació del grup de flamenc i salut mental de La Casa Candela i dels membres de música i salut mental de la Coral Renaixença (Terrassa), ambdues molt aplaudides. Hi van ser presents representants d’entitats i institucions com Pilar Solanes, cap del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, i Francesc Iglesies, secretari del Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, a banda de més de tres-cents usuaris de diferents serveis de salut mental de Catalunya.

    

Entrevista Dr. Jiménez, guanyador del I Premi Dr. Pep Fàbregas

El projecte “Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa desenvolupada per infermeria d’atenció primària sobre el control dels símptomes de pacients infantils amb TDHA. Pares TDHA” ha rebut el I Premi Dr. Pep Fàbregas, organitzat per BCN Salut Mental en memòria de qui fou fundador de CPB – Serveis Salut Mental i primer president de BCN Salut Mental.

El Dr. Fàbregas va ser un dels introductors al nostre país d’una nova manera d’entendre i practicar l’assistència psiquiàtrica i la salut mental, basada en l’atenció comunitària, que a poc a poc s’ha acabat imposant.

El Premi Dr. Pep Fàbregas premia el millor projecte de pràctica assistencial innovadora en Salut Mental Comunitària, a desenvolupar en l’any següent a l’adjudicació del premi.

BCN Salut Mental, promotora del Premi, és una aliança estratègica entre entitats proveïdores de serveis públics en salut mental a la ciutat de Barcelona, per tal de potenciar conjuntament l’experiència clínica i de gestió que faciliti la millora de l’atenció a la població en els diferents aspectes assistencials, des de la prevenció i detecció precoç, fins a la recuperació, garantint la continuïtat de tot el procés terapèutic.

En la següent entrevista, el Dr. Daniel Rodrigo Jiménez Aranguren, premiat en la primera edició del guardó, explica en què consisteix el projecte guanyador i que li ha suposat aquest reconeixement.

El Dr. Jiménez va fer la residència en Psiquiatria a la Universitat Javeriana, a Bogotà. A banda de Colòmbia, també ha desenvolupat la seva tasca professional a Xile. Després de realitzar un doctorat en Discapacitat a Salamanca, va vincular-se a l’Hospital de Vic, on està actualment. Ha realitzat treballs d’investigació en el camp de la salut mental infantil, del diagnòstic comunitari i de la dinàmica familiar. Amb una companya de l’equip de Salut Mental, la psicòloga Montse Bordas, està ultimant una investigació titulada Coneixements, Experiències i Estratègies del Professorat de la comarca d’Osona en el maneig de nens i nenes amb TDAH.

-Quin és l’enfocament principal del projecte?

Es tracta d’avaluar si la intervenció que proposem resulta o no més efectiva que la intervenció que habitualment realitzem amb els nens que van a l’Hospital de Vic i als que diagnostiquem amb TDAH. Pretenem avaluar aquesta efectivitat reflectida en diferents assumptes com la intensitat dels símptomes nuclears del trastorn, en la comprensió del trastorn i en el reconeixement del paper que els medicaments puguin tenir en el seu maneig multimodal; en l’atenuació dels problemes de criança dels nens implicats i, finalment, en la qualificació positiva de la dinàmica familiar.

-Per què és innovador?

Entenem que l’atenció primària es caracteritza per elements fonamentals com la promoció, la prevenció, l’accessibilitat, la baixa complexitat. El projecte és un model d’intervenció inspirat en la proposta de Russell Barkley que serà desenvolupat en els centres d’atenció primària essencialment per personal d’infermeria. El contingut central serà el resultat d’una discussió i conciliació de les expectatives que puguin tenir els pares, a qui hem convidat a vincular-se en la fase inicial del projecte, les infermeres que posteriorment l’implementaran i un grup de professionals de salut mental de l’Hospital universitari de Vic, de manera que la novetat rau en la naturalesa grupal i transversal de la seva construcció, que involucra pares de família; considerem essencial la seva perspectiva per al seu enriquiment degut principalment a l’especificació d’expectatives, pertinences, claredat i assumptes metodològics que en facilitin la comprensió. En aquesta mateixa línia ressaltem que el personal d’infermeria constitueix, històricament, un dels grups professionals amb més experiència i èxit en els processos d’educació comunitària. També recordem que les o els professionals d’infermeria solen estar molt propers a les famílies en qualsevol societat, situació que pot facilitar assumptes logístics i fer més fluid el procés. D’altra banda cal ressaltar que el model de Barkley té premisses presentades per altres autors i que considerem de gran valor en el procés de criança de qualsevol fill. Propiciar la proactivitat dels pares, ressaltar la importància de la jerarquització, no oblidar els fins suprems l’educació, cercar la cooperació abans que la competència, vehicular la criança mitjançant el joc, reconèixer el valor de la sinergia són assumptes, a parer nostre, desitjables en la tasca de propiciar el desenvolupament dels nostres fills.

-Què ha suposat ser reconegut amb aquest primer premi dedicat a una figura tan rellevant del món de la psiquiatria com és el Dr. Fàbregas?

Més enllà de l’emoció, de l’alegria del primer instant, suposa un repte una responsabilitat i un compromís amb el seu desenvolupament, però té més connotacions, és reconèixer que la investigació pot realitzar-se sense l’auxili en moltes ocasions de la indústria farmacèutica o d’interessos particulars específics, suposa el vincle ineludible i enriquidor del contacte i la cooperació entre l’atenció primària i els centres de majors nivells de complexitat i especialitat. Quan vaig llegir la convocatòria del premi, no sabia qui havia estat el doctor Fàbregas i les primeres idees les vaig obtenir de la lectura de la convocatòria mateixa… però el dia que es va lliurar el premi, una senyora de qui no recordo el nom en aquest moment, va manifestar haver estat companya de treball i amiga seva i va parlar amb tanta emoció, amb tanta claredat i tan positivament del doctor Fàbregas que es va constituir per a mi en una real provocació per saber una mica més sobre el seu treball, per llegir alguna cosa sobre la seva obra.

En aquestes lectures vaig poder albirar una llum en la qual ressalta el reconeixement de la dignitat, l’atenció holística, no l’atenció a la mera malaltia i la identificació d’una praxi ètica que apropa l’atenció publica amb la que de vegades es proposa des de l’àmbit privat, que permet que el professional sigui genuí, coherent, essencialment interessat en el benestar de la persona que atén, i amb això implícitament reconeixedor de les necessitats i defensor dels drets; tot això suposa per a nosaltres no perdre aquesta estela en el treball que ens disposem a iniciar.

El Servei de Rehabilitació Comunitària Dreta de l’Eixample de CPB-SSM, posa en marxa l’activitat “Compartint coneixements: Informàtica” en col·laboració amb Torre Barrina – Centre Municipal de Creació Multimèdia de l’Hospitalet

El passat 20 de febrer, el SRC Dreta de l’Eixample de CPB – SSM vam iniciar una activitat anomenada “Compartint coneixements: Informàtica” en col·laboració amb el centre Torre Barrina del barri de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat.

Aquesta activitat pretén que els participants posin en valor els coneixements que tenen en aquest camp, els comparteixin i treballin col·laborant entre ells. Com a Servei de Rehabilitació Comunitària, el fet de desenvolupar activitats en la comunitat té un valor afegit que cal destacar.

El projecte es durà a terme a Torre Barrina Centre Municipal de Creació Multimèdia, on es prioritza la innovació i la generació d’espais de treball creatius i que des de fa anys col·labora exitosament amb altres associacions, com per exemple, Polivarrina Ràdio. L’equip de Torre Barrina, encapçalat pel seu director Sr. Jordi Melich, ha mostrat des d’un principi una gran sensibilitat, amabilitat i implicació, oferint-nos les instal·lacions del centre i totes les facilitats que estan al seu abast per fer realitat aquest projecte.

PSI Eixample: 15 anys d’atenció 
individualitzada per a persones amb trastorns mentals complexos

El Programa de Serveis Individualitzats (PSI) de CPB – Serveis Salut Mental compleix 15 anys atenent a persones amb trastorns mentals complexos de l’Eixample i Camp de l’Arpa de Barcelona. És un programa sanitari de Gestió de Casos que implica una estratègia assistencial en el territori, adreçada a persones amb Trastorn Mental Sever (TMS) que per les seves circumstàncies, no poden rebre un tractament satisfactori o suficient per part dels serveis sanitaris. Aquest servei es dóna allà on es troba el pacient: a casa seva, al carrer, o en els diferents espais comunitaris.

L’equip està format per quatre gestors de casos, amb una sòlida experiència en la dinàmica relacional, i la coordinadora del programa. Des de l’any 2002 han atès a 432 pacients amb un 74,5% d’altes per assoliment d’objectius i un 55% de reducció d’ingressos hospitalaris i d’urgències mèdiques. El diagnòstic principal acostuma a ser esquizofrènia paranoide tot i que, en menor mesura, atenen a persones amb trastorns bipolars o límit de la personalitat.

Els programes de gestió de casos s’inicien a EEU.U als anys vuitanta i es desenvolupen posteriorment a Anglaterra, Holanda , Alemanya i Austràlia. A Espanya apareixen l’any 1997 i actualment a Catalunya estan desplegats en el conjunt del territori. Malgrat l’aparició, aquests darrers anys, de nombrosos serveis i programes d’àmbit comunitari i la diversificació d’oferta assistencial, seguien existint pacients aïllats sense predisposició de demanar ajuda i amb una manca de suport assistencial que corrien el risc de quedar-se fora del sistema.
Els programes de gestió de casos neixen amb l’objectiu d’adaptar els serveis sanitaris i socials a les necessitats concretes de cada pacient, intentant consolidar la continuïtat assistencial. Tal i com afirma Tina Ureña, coordinadora del programa, “seguim el model de recuperació d’Anthony(1993), amb la finalitat de què l’usuari/a adquireixi la màxima autonomia i es converteixi en agent actiu del seu tractament. No posem el focus en el trastorn, sinó que acompanyem i ajudem a la persona a potenciar les seves capacitats i recursos personals allà on es trobi”.

El PSI forma part de la cartera de la xarxa de salut mental del CatSalut. Una vegada s’assigna el professional de referència, la periodicitat mitjana de les trobades acostuma a ser de dues hores setmanals. Juntament amb el pacient s’estableix un pla de treball que intenta garantir la vinculació a serveis comunitaris, millorar l’adherència al tractament, fomentar l’autonomia i la capacitat funcional i incrementar la qualitat de vida i el benestar de la persona El gestor de casos es coordina periòdicament amb la resta de professionals que estan intervenint. El procés finalitza quan els objectius s’ha assolit i el pacient queda vinculat de manera consolidada als dispositius adequats.

L’equip PSI Eixample no té llista d’espera i atén de manera immediata a aquelles persones que ho necessiten. L’accessibilitat dels professionals i la seva proximitat són alguns dels aspectes més valorats pels usuaris.

A.T. escriu: “Amb el PSI em sento escoltat i comprés. Quan sortim a prendre un cafè, parlo de la meva malaltia i de la vida en general. Em fa veure que tinc qualitats i m’ha ajudat a vincular-me a un servei d’inserció laboral. Abans sempre acabava ingressant i ara fa dos anys que no trepitjo un hospital”.

J.R. Subratlla que “el fet que la PSI no porti bata blanca i que ens veiem fora d’espais clínics em tranquil·litza. M’ajuda a parlar amb els metges quan no trobo paraules per a explicar el que em passa. Abans no sortia de casa perquè tenia por a tot i pensava que tothom es reia de mi. La PSI m’ha ajudat a trobar estratègies per a poder sortir de casa sense por.”

Per la seva banda, la mare d’A.M relata que “abans no entenia massa bé què li passava a la meva filla i sempre estàvem discutint. Gràcies al PSI he pogut començar a entendre i a assumir la complexitat de la seva malaltia. Quan tinc algun dubte el truco. Ell també em va ajudar a trobar un grup de famílies amb les quals compartir el que em passa.”

CPB Serveis Salut Mental té una activa participació en la VIII Jornada BCN Salut Mental

La 8a edició d’aquesta jornada tècnica de treball, dedicada a l’Avaluació de Resultats en Psicoteràpia, va comptar amb la participació de figures rellevants d’aquest àmbit com els professors Jonathan Shedler de la Universitat de Denver, Colorado, i Alejandro Ávila de la Universidad Complutense de Madrid.

El Dr. Joan Vegué, director mèdic de CPB SSM va presentar la intervenció del Dr. Shedler que va obrir la sessió amb una conferència-debat en la que, els nombrosos assistents, van tenir la possibilitat de prendre la paraula, seguidament es va presentar una anàlisi de la situació actual de la Psicoteràpia en els serveis de BCN Salut Mental.

Una part de la jornada, es va dedicar a la presentació d’experiències rellevants de Psicoteràpia a la Xarxa Pública. Des de CPB SSM, David Closas, psicòleg clínic del CSMA Dreta Eixample va presentar l’estudi, Efectivitat de l’aplicació d’un programa basat en MBCT pels trastorns afectius en pacients tractats ambulatòriament, i Mª Jesús Rufat, psicòloga clínica responsable dels Programa Transversal d’Atenció al Trastorn Límit de Personalitat a CPB SSM, va presentar Avaluació de resultats d’un programa de tractament per a pacients amb Trastorns Límit de la Personalitat en l’Hospital de Dia: Prevenció del suïcidi.

També es va presentar l’estudi Eficàcia comparativa del programa d’entrenament en cognició social i interacció (SCIT) versus el programa d’entrenament en reconeixement d’afectes (TAR) per a pacients ambulatoris diagnosticats d’esquizofrènia en el que també hi col·labora CPB SSM.

Durant la programació de la tarda, es van realitzar els diferents tallers simultanis:

  • Per a qui funciona la Psicoteràpia? Avaluació i tractament del pacient complex – Jonathan Shedler
  • Psicoteràpia: Com opera? Factors comuns i específics – Mercè Mitjavila. Facultat de Psicologia, Universitat Autònoma de Barcelona
  • Com avaluem la psicoteràpia? – Alejandro Ávila
  • Què cal saber i com ha de ser el psicoterapeuta? – Víctor Cabré. Facultat de Psicologia, Universitat Ramon Llull.

Posteriorment es va dur a terme una síntesi de les conclusions del diferents tallers, així com un debat final i cloenda de la jornada, moderat pel Sr. Lluis Lalucat, president de BCN Salut Mental i el Dr. Joan Vegué.