Entradas

Entrevista Dr. Jiménez, guanyador del I Premi Dr. Pep Fàbregas

El projecte “Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa desenvolupada per infermeria d’atenció primària sobre el control dels símptomes de pacients infantils amb TDHA. Pares TDHA” ha rebut el I Premi Dr. Pep Fàbregas, organitzat per BCN Salut Mental en memòria de qui fou fundador de CPB – Serveis Salut Mental i primer president de BCN Salut Mental.

El Dr. Fàbregas va ser un dels introductors al nostre país d’una nova manera d’entendre i practicar l’assistència psiquiàtrica i la salut mental, basada en l’atenció comunitària, que a poc a poc s’ha acabat imposant.

El Premi Dr. Pep Fàbregas premia el millor projecte de pràctica assistencial innovadora en Salut Mental Comunitària, a desenvolupar en l’any següent a l’adjudicació del premi.

BCN Salut Mental, promotora del Premi, és una aliança estratègica entre entitats proveïdores de serveis públics en salut mental a la ciutat de Barcelona, per tal de potenciar conjuntament l’experiència clínica i de gestió que faciliti la millora de l’atenció a la població en els diferents aspectes assistencials, des de la prevenció i detecció precoç, fins a la recuperació, garantint la continuïtat de tot el procés terapèutic.

En la següent entrevista, el Dr. Daniel Rodrigo Jiménez Aranguren, premiat en la primera edició del guardó, explica en què consisteix el projecte guanyador i que li ha suposat aquest reconeixement.

El Dr. Jiménez va fer la residència en Psiquiatria a la Universitat Javeriana, a Bogotà. A banda de Colòmbia, també ha desenvolupat la seva tasca professional a Xile. Després de realitzar un doctorat en Discapacitat a Salamanca, va vincular-se a l’Hospital de Vic, on està actualment. Ha realitzat treballs d’investigació en el camp de la salut mental infantil, del diagnòstic comunitari i de la dinàmica familiar. Amb una companya de l’equip de Salut Mental, la psicòloga Montse Bordas, està ultimant una investigació titulada Coneixements, Experiències i Estratègies del Professorat de la comarca d’Osona en el maneig de nens i nenes amb TDAH.

-Quin és l’enfocament principal del projecte?

Es tracta d’avaluar si la intervenció que proposem resulta o no més efectiva que la intervenció que habitualment realitzem amb els nens que van a l’Hospital de Vic i als que diagnostiquem amb TDAH. Pretenem avaluar aquesta efectivitat reflectida en diferents assumptes com la intensitat dels símptomes nuclears del trastorn, en la comprensió del trastorn i en el reconeixement del paper que els medicaments puguin tenir en el seu maneig multimodal; en l’atenuació dels problemes de criança dels nens implicats i, finalment, en la qualificació positiva de la dinàmica familiar.

-Per què és innovador?

Entenem que l’atenció primària es caracteritza per elements fonamentals com la promoció, la prevenció, l’accessibilitat, la baixa complexitat. El projecte és un model d’intervenció inspirat en la proposta de Russell Barkley que serà desenvolupat en els centres d’atenció primària essencialment per personal d’infermeria. El contingut central serà el resultat d’una discussió i conciliació de les expectatives que puguin tenir els pares, a qui hem convidat a vincular-se en la fase inicial del projecte, les infermeres que posteriorment l’implementaran i un grup de professionals de salut mental de l’Hospital universitari de Vic, de manera que la novetat rau en la naturalesa grupal i transversal de la seva construcció, que involucra pares de família; considerem essencial la seva perspectiva per al seu enriquiment degut principalment a l’especificació d’expectatives, pertinences, claredat i assumptes metodològics que en facilitin la comprensió. En aquesta mateixa línia ressaltem que el personal d’infermeria constitueix, històricament, un dels grups professionals amb més experiència i èxit en els processos d’educació comunitària. També recordem que les o els professionals d’infermeria solen estar molt propers a les famílies en qualsevol societat, situació que pot facilitar assumptes logístics i fer més fluid el procés. D’altra banda cal ressaltar que el model de Barkley té premisses presentades per altres autors i que considerem de gran valor en el procés de criança de qualsevol fill. Propiciar la proactivitat dels pares, ressaltar la importància de la jerarquització, no oblidar els fins suprems l’educació, cercar la cooperació abans que la competència, vehicular la criança mitjançant el joc, reconèixer el valor de la sinergia són assumptes, a parer nostre, desitjables en la tasca de propiciar el desenvolupament dels nostres fills.

-Què ha suposat ser reconegut amb aquest primer premi dedicat a una figura tan rellevant del món de la psiquiatria com és el Dr. Fàbregas?

Més enllà de l’emoció, de l’alegria del primer instant, suposa un repte una responsabilitat i un compromís amb el seu desenvolupament, però té més connotacions, és reconèixer que la investigació pot realitzar-se sense l’auxili en moltes ocasions de la indústria farmacèutica o d’interessos particulars específics, suposa el vincle ineludible i enriquidor del contacte i la cooperació entre l’atenció primària i els centres de majors nivells de complexitat i especialitat. Quan vaig llegir la convocatòria del premi, no sabia qui havia estat el doctor Fàbregas i les primeres idees les vaig obtenir de la lectura de la convocatòria mateixa… però el dia que es va lliurar el premi, una senyora de qui no recordo el nom en aquest moment, va manifestar haver estat companya de treball i amiga seva i va parlar amb tanta emoció, amb tanta claredat i tan positivament del doctor Fàbregas que es va constituir per a mi en una real provocació per saber una mica més sobre el seu treball, per llegir alguna cosa sobre la seva obra.

En aquestes lectures vaig poder albirar una llum en la qual ressalta el reconeixement de la dignitat, l’atenció holística, no l’atenció a la mera malaltia i la identificació d’una praxi ètica que apropa l’atenció publica amb la que de vegades es proposa des de l’àmbit privat, que permet que el professional sigui genuí, coherent, essencialment interessat en el benestar de la persona que atén, i amb això implícitament reconeixedor de les necessitats i defensor dels drets; tot això suposa per a nosaltres no perdre aquesta estela en el treball que ens disposem a iniciar.

El Servei de Rehabilitació Comunitària Dreta de l’Eixample de CPB-SSM, posa en marxa l’activitat “Compartint coneixements: Informàtica” en col·laboració amb Torre Barrina – Centre Municipal de Creació Multimèdia de l’Hospitalet

El passat 20 de febrer, el SRC Dreta de l’Eixample de CPB – SSM vam iniciar una activitat anomenada “Compartint coneixements: Informàtica” en col·laboració amb el centre Torre Barrina del barri de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat.

Aquesta activitat pretén que els participants posin en valor els coneixements que tenen en aquest camp, els comparteixin i treballin col·laborant entre ells. Com a Servei de Rehabilitació Comunitària, el fet de desenvolupar activitats en la comunitat té un valor afegit que cal destacar.

El projecte es durà a terme a Torre Barrina Centre Municipal de Creació Multimèdia, on es prioritza la innovació i la generació d’espais de treball creatius i que des de fa anys col·labora exitosament amb altres associacions, com per exemple, Polivarrina Ràdio. L’equip de Torre Barrina, encapçalat pel seu director Sr. Jordi Melich, ha mostrat des d’un principi una gran sensibilitat, amabilitat i implicació, oferint-nos les instal·lacions del centre i totes les facilitats que estan al seu abast per fer realitat aquest projecte.

PSI Eixample: 15 anys d’atenció 
individualitzada per a persones amb trastorns mentals complexos

El Programa de Serveis Individualitzats (PSI) de CPB – Serveis Salut Mental compleix 15 anys atenent a persones amb trastorns mentals complexos de l’Eixample i Camp de l’Arpa de Barcelona. És un programa sanitari de Gestió de Casos que implica una estratègia assistencial en el territori, adreçada a persones amb Trastorn Mental Sever (TMS) que per les seves circumstàncies, no poden rebre un tractament satisfactori o suficient per part dels serveis sanitaris. Aquest servei es dóna allà on es troba el pacient: a casa seva, al carrer, o en els diferents espais comunitaris.

L’equip està format per quatre gestors de casos, amb una sòlida experiència en la dinàmica relacional, i la coordinadora del programa. Des de l’any 2002 han atès a 432 pacients amb un 74,5% d’altes per assoliment d’objectius i un 55% de reducció d’ingressos hospitalaris i d’urgències mèdiques. El diagnòstic principal acostuma a ser esquizofrènia paranoide tot i que, en menor mesura, atenen a persones amb trastorns bipolars o límit de la personalitat.

Els programes de gestió de casos s’inicien a EEU.U als anys vuitanta i es desenvolupen posteriorment a Anglaterra, Holanda , Alemanya i Austràlia. A Espanya apareixen l’any 1997 i actualment a Catalunya estan desplegats en el conjunt del territori. Malgrat l’aparició, aquests darrers anys, de nombrosos serveis i programes d’àmbit comunitari i la diversificació d’oferta assistencial, seguien existint pacients aïllats sense predisposició de demanar ajuda i amb una manca de suport assistencial que corrien el risc de quedar-se fora del sistema.
Els programes de gestió de casos neixen amb l’objectiu d’adaptar els serveis sanitaris i socials a les necessitats concretes de cada pacient, intentant consolidar la continuïtat assistencial. Tal i com afirma Tina Ureña, coordinadora del programa, “seguim el model de recuperació d’Anthony(1993), amb la finalitat de què l’usuari/a adquireixi la màxima autonomia i es converteixi en agent actiu del seu tractament. No posem el focus en el trastorn, sinó que acompanyem i ajudem a la persona a potenciar les seves capacitats i recursos personals allà on es trobi”.

El PSI forma part de la cartera de la xarxa de salut mental del CatSalut. Una vegada s’assigna el professional de referència, la periodicitat mitjana de les trobades acostuma a ser de dues hores setmanals. Juntament amb el pacient s’estableix un pla de treball que intenta garantir la vinculació a serveis comunitaris, millorar l’adherència al tractament, fomentar l’autonomia i la capacitat funcional i incrementar la qualitat de vida i el benestar de la persona El gestor de casos es coordina periòdicament amb la resta de professionals que estan intervenint. El procés finalitza quan els objectius s’ha assolit i el pacient queda vinculat de manera consolidada als dispositius adequats.

L’equip PSI Eixample no té llista d’espera i atén de manera immediata a aquelles persones que ho necessiten. L’accessibilitat dels professionals i la seva proximitat són alguns dels aspectes més valorats pels usuaris.

A.T. escriu: “Amb el PSI em sento escoltat i comprés. Quan sortim a prendre un cafè, parlo de la meva malaltia i de la vida en general. Em fa veure que tinc qualitats i m’ha ajudat a vincular-me a un servei d’inserció laboral. Abans sempre acabava ingressant i ara fa dos anys que no trepitjo un hospital”.

J.R. Subratlla que “el fet que la PSI no porti bata blanca i que ens veiem fora d’espais clínics em tranquil·litza. M’ajuda a parlar amb els metges quan no trobo paraules per a explicar el que em passa. Abans no sortia de casa perquè tenia por a tot i pensava que tothom es reia de mi. La PSI m’ha ajudat a trobar estratègies per a poder sortir de casa sense por.”

Per la seva banda, la mare d’A.M relata que “abans no entenia massa bé què li passava a la meva filla i sempre estàvem discutint. Gràcies al PSI he pogut començar a entendre i a assumir la complexitat de la seva malaltia. Quan tinc algun dubte el truco. Ell també em va ajudar a trobar un grup de famílies amb les quals compartir el que em passa.”