Primera jornada d’Art Singular a la capital de la cultura catalana 2019

El passat dijous 21 de març es va celebrar la primera jornada d’Art Singular a Cervera, capital de la cultura catalana 2019, organitzada per la Fundació Josep Santacreu.

A la taula Compartint experiències, Anna R. Ximenos va parlar sobre el premi Agustí de Semir i sobre diferents projectes artístics en curs dins del marc CPB.ART

Es va dialogar sobre com fer inclusiu l’art i de quina manera poder donar noves oportunitats a artistes amb diversitat funcional, intentant que als circuits artístics convencionals hi tinguin cabuda propostes per aquells a qui els és difícil accedir-hi.

La responsabilitat social corporativa, diferents abordatges legals i el present i futur dels centres de creació van ser altres temes de debat.

Salut Mental a l’entorn de vida: un nou repte

El passat dijous 14 de març es va celebrar al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) la IX Jornada de BCN Salut Mental dedicada als nous models d’atenció a la Salut Mental en els entorns de vida.

El Dr. Joan Vegué, director mèdic de CPB Serveis Salut Mental i director de l’Àrea Tècnica Assistencial de BCN Salut Mental, va presentar la conferència-debat Diferents modalitats d’atenció en crisi amb la intervenció del professor Derek Tracy i el professor Vassilis Kapsambelis, que van compartir, amb els més de 270 assistents a la jornada d’enguany, dues experiències internacionals pioneres en el desenvolupament de la intervenció en crisi i l’atenció de proximitat en el domicili, a Londres i París, respectivament.

Aquestes experiències, que han demostrat ser altament efectives en quan a la reducció de les hospitalitzacions i, una major satisfacció i responsabilització de l’usuari en el seu procés terapèutic, van servir com a presentació d’una jornada desbordant d’experiències innovadores i rellevants en el nostre propi territori.

Entre d’altres, per part de CPB SSM, el Sr. David Lascorz, coordinador del Servei d’Autonomia Pròpia Llar (PSAL) i coordinador del Programa de Suport Vida Independent (PSVI), va participar en la taula Atenció Domiciliària i a la Comunitat amb la presentació del Servei Integral d’Atenció al Domicili (SIAD BCN Salut Mental) i l’estudi relacional de les necessitats de suport dels usuaris segons els serveis d’habitatge i valoració de l’efectivitat de la pràctica assistencial en els recursos atenció al lloc de vida.

En aquesta mateixa taula, el Dr. Alejandro Keymer, psiquiatre de la Unitat d’Hospitalització Parcial a Domicili (UHPAD CPB-HSP), va presentar aquest dispositiu comunitari innovador a Catalunya que, des de finals de l’any 2016, ofereix una alternativa assistencial a l’hospitalització psiquiàtrica convencional per el territori de la Barcelona Dreta, que ofereix un conjunt d’intervencions mèdiques i d’infermeria intensives en el domicili, i l’adequada articulació amb la resta dispositius del territori per tal de garantir un relleu terapèutic eficient.

La sessió de la tarda va estar formada per quatre tallers simultanis, amb la participació de la Dra. Ana Martín, psiquiatra de la UHPAD, i la Sra. Bibiana Ruiz, coordinadora de la Llar-Residència Llúria i cap d’Àrea d’Habitatge de CPB SSM, amb els temes:

  • Com vinculem als joves?
  • Intervenció en crisi: Potencialitats i Límits
  • Atenció en el lloc de vida
  • L’avaluació de serveis des de l’experiència en primera persona

Un any més, la jornada tècnica anual de BCN Salut Mental ha estat tot un èxit de participació i qualitat en les intervencions.

Volem agrair també la presència i parlaments dels representats del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Magda Casamitjana, coordinadora de l’Àrea de Salut Mental, i el Dr. Jordi Blanch, director executiu del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, així com la representant de l’Ajuntament de Barcelona, la Sra. Pilar Solanes, directora del Programa de Salut de la ciutat.

L’educació emocional o demanar ajuda són algunes de les mesures preventives del suïcidi juvenil 

  • El suïcidi és la primera causa de mort entre les persones de 15 a 34 anys a Catalunya i un 90% de les morts està vinculat a una afecció mental. 
  • El passat 5 de març, es va presentar a la biblioteca de Rubí la guia de prevenció del suïcidi i acompanyament del dol Encarem el suïcidi juvenil, publicada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

CPB Serveis Salut Mental, a través de la Dra. Anna Plaza, coordinadora de la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi del CSMA Dreta de l’Eixample, ha participat des del 2016, juntament amb la Unitat de Prevenció del Suïcidi de l’Hospital de Sant Pau, l’Associació de Supervivents Després del Suïcidi, l’equip CHM Les Corts Espai Jove i Obertament en l’elaboració de la guia Encarem el suïcidi juvenil.

La guia de prevenció del suïcidi a acompanyament del dol Encarem el suïcidi juvenil aborda tres grans eixos: fa una radiografia d’aquesta temàtica descrivint els factors de risc i de protecció, es centra en la prevenció, els signes d’alerta i situacions de vulnerabilitat, posant especial èmfasi en la salut mental i emocional i, en l’acompanyament del dol després d’una pèrdua per suïcidi. El document, publicat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), va ser presentat el passat 5 de març a la biblioteca de Rubí, on la Dra. Plaza va participar en una taula rodona en què es va anar repetint una altra idea clau: la necessitat de trencar els tabús al voltant de la temàtica i parlar-ne obertament, així com la desestigmatització de la salut mental.

Tant per la magnitud, com per la gravetat, el suïcidi juvenil és un fenomen social de primer ordre, que afecta tant les persones que decideixen cometre l’acte suïcida com aquelles del seu entorn que viuen el procés de dol per la pèrdua o l’acompanyament de les temptatives. Si bé el suïcidi té unes causes multifactorials, el 90% de les persones que se suïciden presenten una afectació mental prèvia.

Com prevenir el suïcidi?

En primer lloc, coneixent els factors de risc i de protecció. Entre els factors de risc, a nivell individual s’hi inclouen els trastorns del estat d’ànim, de la conducta alimentària, l’abús de substàncies i haver-ho intentat prèviament (en un 40% dels casos). A nivell ambiental, patir abús i/o violència, bullying, ciberbullying, moobing, pertànyer a col·lectius discriminats i desatesos, trobar-se en situacions difícils com pèrdues, problemes socioeconòmics i conflictes personals, entre d’altres, són factors de risc.

Entre els factors de protecció s’hi inclouen gaudir d’una bona salut emocional, saber afrontar situacions adverses amb capacitat per resoldre problemes, desenvolupar habilitats socials, tenir un bon suport familiar i social, i disposar d’accés als recursos de salut.

Són també factors importants en la prevenció del suïcidi, l’educació emocional per saber identificar els sentiments, atendre’ls i poder treballar la seva regulació així com aprendre a demanar ajuda i compartir les preocupacions quan les situacions ens sobrepassen, sense sentir vergonya o sensació de fracàs, són també factors importants en la prevenció del suïcidi.

Des de la Salut Pública, caldria promoure una prevenció universal bàsica a les escoles, amb programes psicoeducatius sobre el suïcidi. La finalitat d’aquests  programes seria incrementar la consciència de la relació entre la conducta suïcida i les afeccions mentals, desenvolupar habilitats emocionals a través de l’educació emocional, i promoure la capacitat de demanar ajut. La sensibilització i formació dirigida als professionals per poder detectar signes d’alerta i donar ajut als joves en risc contribuirien a la prevenció. Caldria també implementar altres programes més específics per la reducció de l’ús de substàncies o per l’exposició a la violència interpersonal i el bullying.

Donada la utilització freqüent de les xarxes socials per part dels joves per buscar ajut emparant-se en l’anonimat, i tenint en compte la por a ser jutjats i l’estigma associats als problemes mentals, una millor sensibilització sobre el suïcidi en els fòrums de joves a Internet i facilitar l’accés a llocs de referència en el camp de la prevenció, seria també una contribució positiva.

Malauradament, el suïcidi és un tema que sovint és tractat com a tabú. Des de la societat civil i les institucions cal apostar per acabar amb l’estigma i la discriminació que envolten aquest tema, i com fa el CNJC, treballar per construir vides dignes de ser viscudes.

SOBRE CPB 

La missió de CPB Serveis Salut Mental és la prestació de serveis especialitzats en l’atenció integral en salut mental, en el marc de la psiquiatria comunitària, vinculada al territori i amb vocació de servei públic. Des de la creació del primer hospital de dia a Barcelona al 1980 som pioners en el desenvolupament de nous serveis en l’àmbit de la salut mental comunitària. 


Descarrega la Nota de Premsa

Es presenta la guia “Encarem el suïcidi juvenil”

El passat 5 de març, es va presentar a la biblioteca de Rubí la guia de prevenció del suïcidi i acompanyament del dol Encarem el suïcidi juvenil, publicada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

El CPB, en concret la Dra. Anna Plaza, coordinadora de la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi de la Dreta de l’Eixample, ha participat des del 2016 en l’elaboració i presentació d’aquest document, que aborda tres grans eixos: fa una radiografia d’aquesta temàtica, parla de l’acompanyament del dol i, per últim, se centra en la prevenció, posant especial èmfasi en la salut mental i emocional.

Una altra idea clau que es va anar repetint durant la taula rodona va ser la necessitat de trencar els tabús al voltant de la temàtica i parlar-ne obertament, així com la desestigmatització de la salut mental.

El film ‘Apocalypse Club’ i Joan Vegué, a La Vanguardia

L’edició de La Vanguardia del diumenge 10 de març es va fer ressò del curt “Apocalypse Club”,  un film sobre l’experiència viscuda entre persones usuàries del Club Social Dreta de l’Eixample i l’equip dirigit per Jesús Rodríguez, d’Antaviana Films. El reportge es pot llegir aquí: Un curt a l’estil “Campeones”.

A més a més, la publicació va dedicar un semàfor verd a Joan Vegué, director de CPB Serveis de Salut Mental. El podeu trobar aquí: Semàfor Joan Vegué.

       

Trobades amb l’expert al Grup-TLP Barcelona

El Grup-TLP Barcelona ofereix espais de trobada amb professionals per a professionals que tenen interès, dubtes o curiositat en el Trastorn Límit de la Personalitat.

La primera sessió tindrà lloc el 20 de març sota el títol Veure’s a un mateix des de fora i als altres des de dins. La mentalització i les seves aplicacions, la qual anirà a càrrec de Jordi Arévalo. La segona jornada serà el 8 de maig, porta per nom Quina part de mi parla amb quina part de tu? L’abordatge del TLP des de la perspectiva de la Psicoteràpia Cognitiu Analítica (PCA) i serà impartida per Barbara Patrizi

El 19 de juny serà el torn de la sessió El TLP a l’adolescència: diagnòstic i signes d’alarma, que anirà a càrrec de Xavier Costa. Finalment, el darrer espai de trobada serà el 10 de juliol i estarà dedicat a Com és que els Trastorns de Personalitat no paren d’augmentar? Factors biològics, psicològics o ambientals?, i l’impartirà Benjamín Lara.

Les sessions, d’aforament limitat, tindran lloc de 18,30h. a 20,00h al GRUP-TLP Barcelona (c. Diputació, 296 entresòl 2a. Barcelona) i són gratuïtes (inclou refrigeri).

Per a més informació podeu escriure un correu a l’adreça electrònica: esanchez@gruptlpbarcelona.org

El taller literari (TL), a la Comunitat Terapèutica Llúria

El taller literari és un taller de lectura i escriptura que pretén estimular competències i aprenentatges de lectoescriptura i d’escolta activa. Es fa un cop a la setmana a la Comunitat Terapéutica Llúria, en una sessió d’una hora de durada, amb 15 usuaris i està especialment indicat per a persones amb trastorns psicòtics, que estan acollides al Programa Standard que puguin mantenir la lectura i el ritme de l’activitat. Les principals millores fan referència a les capacitats cognitives individuals i al treball grupal.  També són conceptes claus en el TL la reflexió i debat a partir de la lectura escollida i l’acceptació i argumentació de diferents punts de vista en un clima de diàleg i d’intercanvi.

El TL s’articula en cada sessió en tres grans blocs: relaxació, cançó i anàlisi i lectura. En la relaxació s’inclouen tècniques específiques com la relaxació muscular progressiva de Jacobson, l’enfocament corporal d’E.T Gendlin, l’entrenament  autogen de Schultz o la meditació Vipassana, que s’ajusten bé a la dinàmica TL, amb l’objectiu de crear un ambient receptiu i harmònic. Després un pacient presenta una cançó escollida per ell i se’n fa una audició, procurant que aquesta sigui atenta i respectuosa. Es fa un breu anàlisi de la peça, tant de  forma com de fons. L’anàlisi és dirigida, s’intenta aprofundir en els matisos i es van anotant les aportacions orals dels pacients: ritme, melodia, gènere, instruments, lletra, missatge, idea central… Es fomenta que tots els pacients hi participin d’una manera activa, enquadrant els comentaris i evitant monopolis de paraula o descentraments del tema. S’anima als pacients a trobar i argumentar el seu punt de vista  i a mantenir una opinió pròpia, acceptant les diferències de criteri dels altres. En acabat  s’analitza el material de lectura escollit  per a la sessió: novel.la, conte, poesia, assaig o articles de premsa. Es fa una roda de lectura tenint en compte les possibilitats individuals del lector. Quan algú vol opinar demana torn de paraula i, si no hi ha comentaris s’adopta una intervenció més directiva amb la intenció d’estimular el grup.

Cada 6-8 sessions se n’afegeix una dedicada a l’expressió escrita. Cada pacient ha de respondre a qüestions a partir del material literari presentat. Posteriorment es fa una posada en comú dels treballs recollits.

Cada 6 mesos es fa una avaluació del TL per tal de valorar el grau de satisfacció de l’usuari. Es tracta d’un qüestionari individual amb preguntes obertes. Normalment es tracta d’una activitat molt ben valorada pels usuaris.

Hospitalització a domicili i el que subjau en les alternatives a l’hospitalització convencional

David Giménez Díez és infermer especialista en Salut Mental a la Unitat d’Hospitalització Parcial a Domicili CPB SSM-HSCSP de Barcelona. És professor associat al grau d’Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona. És l’autor de l’editorial Hospitalització a domicili i el que subjau en les alternatives a l’hospitalització convencional publicada a la Revista de Enfermería y Salud Mental.

Editorial Revista de Enfermería y Salud Mental.