L’autisme va centrar una jornada dedicada a reflexionar sobre els reptes actuals en l’atenció a les persones amb TEA, des del diagnòstic precoç fins a l’atenció en l’edat adulta, el suport a les famílies, la formació dels professionals i el treball comunitari.

En la benvinguda, Joan Vegué, president de BCN Salut Mental, va apuntar la necessitat de fer un bon diagnòstic i veure “com despleguem estratègies terapèutiques adients”, així com d’obrir el debat sobre si estem davant d’una malaltia o una “condició de l’existència”.

El van acompanyar Mònica Almiñana, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona, que va incidir en el valor de l’atenció comunitària, i Marta Obdulia Gómez, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i de la Gerència de Drets Socials, Salut, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, que va destacar la importància del treball conjunt dels agents socials i de salut, els professionals, les persones amb autisme, les famílies i les entitats que les representen.

Detecció precoç i atenció centrada en la persona

La primera part de la jornada va abordar l’actualitat de l’autisme. María J. Portella, investigadora sènior i cap del grup de recerca en Salut Mental de l’Institut de Recerca de Sant Pau, va explicar el Pla d’Atenció Integral a les persones amb Autisme publicat l’any 2025.

Portella va definir el nou pla com un “model d’atenció esglaonada”, amb una “atenció centrada en la persona” i una estratificació de la població en funció del risc sanitari i la complexitat. En aquest model, la detecció precoç és clau per poder actuar al més aviat possible i millorar la qualitat de vida.

Entre les accions prioritàries, va destacar la detecció precoç i el diagnòstic, els serveis específics per a adults, la millora de l’equitat territorial, la incorporació dels referents de salut i l’elaboració de materials i recursos que facilitin una intervenció completa i compartida.

Lourdes Busquets, psicòloga sanitària i psicoterapeuta del centre d’investigació i formació Carrilet, va aprofundir en la importància del diagnòstic precoç i en les dificultats que comporta. També va explicar l’experiència de Carrilet en la detecció de senyals d’alarma i va destacar la necessitat del treball d’equips interdisciplinaris i d’activar ajuts des dels àmbits educatius, de lleure i culturals.

Experiències i projectes de les entitats

La segona part de la jornada va permetre conèixer diferents experiències de les entitats associades.

José Luis Pascual Pérez, del CSMA de Sant Andreu de la Fundació Vidal i Barraquer, va presentar un grup psicoterapèutic en modalitat híbrida amb adults amb TEA, un espai on es treballa sobre el malestar i les barreres que afronten els participants i que ha mostrat millores en el malestar psicosocial i la qualitat de vida percebuda.

Per la seva banda, Cristina Antón i Andrea Gómez, terapeutes ocupacionals al CSMIJ de Sants Montjuïc Pere Claver, van explicar l’experiència de la incorporació de la teràpia ocupacional en la intervenció amb població infantojuvenil. La seva tasca busca millorar l’autonomia en les activitats quotidianes i donar estratègies concretes per al dia a dia, amb la participació activa de les famílies.

TEA i rehabilitació comunitària

Helena Toirán, psicòloga clínica i coordinadora del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) Esquerra de l’Eixample de CPB Serveis de Salut Mental, i Esther Rodríguez, educadora del servei, van presentar la seva experiència en TEA i Rehabilitació.

Les professionals van destacar “la força del vincle” i l’acompanyament “des de la narrativa més propera”, amb objectius terapèutics concrets i generant un espai de seguretat.

També van presentar una eina visual en forma d’estrella que permet plantejar un pla de treball a partir de diferents àrees: psicològica, comunitària, de salut, relacional, psicosocial i familiar. L’experiència també ha permès identificar la importància de regular l’ambient, treballar amb materials de suport i oferir un abordatge clar, concret i estructurat.

Entre les mancances, van assenyalar la necessitat d’unitats de supervisió de casos complexos, recursos comunitaris gratuïts per a adults amb autisme i habitatges.

Acompanyament i suport a les famílies

Agnès Callau, del Programa de Seguiment Individualitzat (PSI) de Salut Mental Horta-Guinardó, va posar l’accent en el suport i l’acompanyament a les persones adultes amb TEA. Va destacar la importància de disposar d’estratègies que permetin un millor funcionament en el dia a dia, així com el valor del treball en xarxa, l’acompanyament social i la formació dels professionals.

Finalment, Àurea Moreno, psicòloga clínica i cap de secció de l’Àrea Infanto Juvenil de CHM Les Corts, va abordar l’impacte del TEA en les famílies i les seves necessitats d’atenció emocional, informació, eines i suport.

Moreno va explicar l’experiència del grup de famílies del centre, que facilita el suport mutu, la comprensió, la normalització i la reducció de l’aïllament, i permet compartir experiències i estratègies per afrontar el dia a dia.

Cap a un model comunitari i centrat en les persones

En la clausura, Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat, va assenyalar que existeix molt coneixement i expertesa en l’àmbit infantil, però encara hi ha mancances en l’atenció a les persones adultes amb TEA.

Tristany va destacar la voluntat de fomentar fórmules perquè els professionals millorin la seva expertesa i avançar cap a un model comunitari i centrat en les persones, reforçant la prevenció, el benestar i la inclusió.

Laia Arnal, directora del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya, va recordar que el Pacte posa la mirada en l’horitzó 2032 i va destacar línies estratègiques com la participació, l’apoderament i els drets, la prevenció, l’acció comunitària, l’accessibilitat i l’equitat.

La jornada va finalitzar amb una crida als professionals i entitats participants perquè facin propostes de cara a l’edició de 2027.