PSI Eixample: 15 anys d’atenció 
individualitzada per a persones amb trastorns mentals complexos

El Programa de Serveis Individualitzats (PSI) de CPB – Serveis Salut Mental compleix 15 anys atenent a persones amb trastorns mentals complexos de l’Eixample i Camp de l’Arpa de Barcelona. És un programa sanitari de Gestió de Casos que implica una estratègia assistencial en el territori, adreçada a persones amb Trastorn Mental Sever (TMS) que per les seves circumstàncies, no poden rebre un tractament satisfactori o suficient per part dels serveis sanitaris. Aquest servei es dóna allà on es troba el pacient: a casa seva, al carrer, o en els diferents espais comunitaris.

L’equip està format per quatre gestors de casos, amb una sòlida experiència en la dinàmica relacional, i la coordinadora del programa. Des de l’any 2002 han atès a 432 pacients amb un 74,5% d’altes per assoliment d’objectius i un 55% de reducció d’ingressos hospitalaris i d’urgències mèdiques. El diagnòstic principal acostuma a ser esquizofrènia paranoide tot i que, en menor mesura, atenen a persones amb trastorns bipolars o límit de la personalitat.

Els programes de gestió de casos s’inicien a EEU.U als anys vuitanta i es desenvolupen posteriorment a Anglaterra, Holanda , Alemanya i Austràlia. A Espanya apareixen l’any 1997 i actualment a Catalunya estan desplegats en el conjunt del territori. Malgrat l’aparició, aquests darrers anys, de nombrosos serveis i programes d’àmbit comunitari i la diversificació d’oferta assistencial, seguien existint pacients aïllats sense predisposició de demanar ajuda i amb una manca de suport assistencial que corrien el risc de quedar-se fora del sistema.
Els programes de gestió de casos neixen amb l’objectiu d’adaptar els serveis sanitaris i socials a les necessitats concretes de cada pacient, intentant consolidar la continuïtat assistencial. Tal i com afirma Tina Ureña, coordinadora del programa, “seguim el model de recuperació d’Anthony(1993), amb la finalitat de què l’usuari/a adquireixi la màxima autonomia i es converteixi en agent actiu del seu tractament. No posem el focus en el trastorn, sinó que acompanyem i ajudem a la persona a potenciar les seves capacitats i recursos personals allà on es trobi”.

El PSI forma part de la cartera de la xarxa de salut mental del CatSalut. Una vegada s’assigna el professional de referència, la periodicitat mitjana de les trobades acostuma a ser de dues hores setmanals. Juntament amb el pacient s’estableix un pla de treball que intenta garantir la vinculació a serveis comunitaris, millorar l’adherència al tractament, fomentar l’autonomia i la capacitat funcional i incrementar la qualitat de vida i el benestar de la persona El gestor de casos es coordina periòdicament amb la resta de professionals que estan intervenint. El procés finalitza quan els objectius s’ha assolit i el pacient queda vinculat de manera consolidada als dispositius adequats.

L’equip PSI Eixample no té llista d’espera i atén de manera immediata a aquelles persones que ho necessiten. L’accessibilitat dels professionals i la seva proximitat són alguns dels aspectes més valorats pels usuaris.

A.T. escriu: “Amb el PSI em sento escoltat i comprés. Quan sortim a prendre un cafè, parlo de la meva malaltia i de la vida en general. Em fa veure que tinc qualitats i m’ha ajudat a vincular-me a un servei d’inserció laboral. Abans sempre acabava ingressant i ara fa dos anys que no trepitjo un hospital”.

J.R. Subratlla que “el fet que la PSI no porti bata blanca i que ens veiem fora d’espais clínics em tranquil·litza. M’ajuda a parlar amb els metges quan no trobo paraules per a explicar el que em passa. Abans no sortia de casa perquè tenia por a tot i pensava que tothom es reia de mi. La PSI m’ha ajudat a trobar estratègies per a poder sortir de casa sense por.”

Per la seva banda, la mare d’A.M relata que “abans no entenia massa bé què li passava a la meva filla i sempre estàvem discutint. Gràcies al PSI he pogut començar a entendre i a assumir la complexitat de la seva malaltia. Quan tinc algun dubte el truco. Ell també em va ajudar a trobar un grup de famílies amb les quals compartir el que em passa.”