Oriol Molina, psiquiatre al CSMA Eixample Dreta-Camp de l’Arpa de CPB SSM, va presentar el passat 7 de febrer la seva tesi doctoral titulada “Contra la patologización de pathos triste. Contribuciones del pensamiento de Xavier Zubiri a una psicopatología antropológica de los estados depresivos”.

Molina va defensar la tesi de què no tots els estats d’ànims decaiguts indiquen un trastorn mental. Mitjançant dues corrents de pensament contemporànies com són la fenomenologia i l’antropologia filosòfica, defensa que l’estat d’ànim que s’identifica amb la depressió com a malaltia mental consisteix en una forma radical de desesperació, i aquesta desesperació por diferenciar-se de la tristesa ordinària.

Diferència entre depressió i tristesa ordinària

La nostra societat està experimentant un creixement dels trastorns depressius majors, i la línia que separa la tristesa ordinària de la tristesa patològica ha quedat molt difuminada. Això  afavoreix la medicalització de les emocions desagradables de la vida quotidiana. L’objectiu d’aquesta investigació ha estat conceptualitzar la diferència entre afecte depressiu i tristesa ordinària dins el paradigma de la psiquiatria antropològica, fent ús dels punts de vista de la fenomenologia i l’antropologia filosòfica”, ha explicat Oriol Molina.

Durant la seva investigació, Molina ha establert una metodologia específica per tal d’elaborar i analitzar el patró bàsic del fenomen psicopatològic a partir d’auto descripcions de vivències típiques. La investigació ha obtingut diverses respostes emocionals com la tristesa ordinària, i sentiments existencials o de la personalitat, com l’esperança o la desesperació.

Els estats depressius severs es vinculen al fenomen de la despersonalització de les respostes emocionals  o a la pèrdua de sentiments i, per tant, la tesi argumenta que el sentiment depressiu correspon a una desesperació radical que condiciona una autèntica restricció de la condició humana. Oriol Molina proposa que el concepte d’existència implantada de Xavier Zubiri es útil per diferenciar entre formes ordinàries i radicals de desesperació. La tesi suposa una valuosa aportació a l’estudi dels fenòmens psicopatològics vinculats a la vulnerabilitat de la condició humana.