El XI Congrés Internacional de Filosofia i Salut Mental organitzat pel Grup de recerca en Filosofia Contemporània, Ètica i Política APORIA de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Docència, Recerca i Innovació de Pere Claver Grup, s’ha celebrat el 29 de febrer i l’1 de març de 2024 a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

L’edició d’enguany, amb el lema “Depressió i món”, s’ha centrat en reunir i conjugar diverses perspectives al respecte de la depressió (la clínica, la filosòfica, la personal….) amb el convenciment de que una comprensió més rica i amplia de la depressió ha de proporcionar elements per a millorar la forma de tractar aquest trastorn mental i la qualitat de l’assistència a les persones ateses.

Diferents professionals de la Fundació CB Serveis Salut Mental han participat en el Congrés.

El Dr. Oriol Molina, psiquiatre i Doctor en Filosofia, cap de servei del CSMA Dreta Eixample, Encants i Camp de l’Arpa, ha participat en aquesta jornada amb la ponència “Contra la patologización del pathos: Crítica al positivismo psicopatológico desde una antropología fenomenológica del sentimiento”. La seva intervenció ha tractat sobre la diferència entre la tristesa i la desesperança i l’estat d’ànim patològicament deprimit.

Molina ha explicat que la psicopatologia inspirada en l’empirisme lògic, només pot caracteritzar l’estat d’ànim patològicament deprimit com una tristesa intensa i perllongada, i ha assenyalat que aquest plantejament s’arrisca a medicalitzar la tristesa ordinària. En el seu discurs també ha proposat el perquè una psicopatologia inspirada en la fenomenologia i l’antropologia filosòfica és més adient per ocupar-se d’aquest trastorn. En referència a diverses autories d’aquestes tradicions de pensament, s’ha plantejat que la caracterització de l’ànim patològicament deprimit com a desesperança radical és adequada sempre i quan s’entengui què, aquest caràcter radical, no es refereix a la seva intensitat sinó a la incapacitat, per part de la dimensió afectiva de la subjectivitat (pathos), de situar-se existencialment.

En el programa de la trobada s’han presentat diferents comunicacions fruit d’una convocatòria de propostes que prèviament s’han sotmès a una valoració per part del Comitè Científic del congrés, presidit per la Dra. Begoña Román.

La Dra. Patricia Álvaro, psiquiatra al CSMA Dreta Eixample, Encants i Camp de l’Arpa, i membre del Comitè Científic, ha participat amb la comunicació oral titulada: “Depresión y Mundo: Perspectiva fenomenológica-estructural de la depresión”, treball realitzat conjuntament amb la Dra. González, del CSMA La Mina, i el Dr. López Santín, del CSMA Martí i Julià, on s’ha problematitzat el concepte actual de ‘depressió’, assenyalant-lo com a categoria polisèmica i d’escassa utilitat clínica avui dia. Per superar la banalització del concepte ‘depressió’ s’ha repassat el treball psicopatològic sustentat en la fenomenologia, tant la recepció fenomenològic descriptiva com la transcendental. D’aquesta última s’ha exposat la proposta tipològica de Giovanni Stanghellini que diferència estructuralment, i sobre una matriu antropològica, les diverses formes de manifestació de la depressió.

Pablo Feito, psicòleg clínic a l’Hospital de Dia Còrsega, ha presentat la comunicació oral titulada: “Depresión y Psicoterapia Grupal: Acompañando la tenue llama del deseo” que ha volgut mostrar i reflexionar sobre la fenomenologia que es dona en una psicoteràpia grupal setmanal d’acompanyament a persones que pateixen de l’afecte depressiu, on elements com l’ajuda mútua, la reducció de l’aïllament i, la confiança i seguretat terapèutiques, generen un espai on el patiment depressiu pot ser escoltat, comprès i normalitzat a l’espera de recuperar del desig.

La Dra. Marina Niubó, psiquiatra a l’Hospital de Dia CPB i el Dr. Giovanni Oriolo, psiquiatre a l’Hospital de Dia Còrsega, han presentat la comunicació titulada: “Depresión y Mundo: La resonancia de Hartmut Rosa como punto de encuentro” on han exposat com el conflicte fonamental de la Modernitat: la societat en constant creixement per mantenir el seu status quo, l’actitud agressiva de lluita i conquista davant el perill de perdre el món, el desig de domini i control, ha acabat produint un desaferrament existencial, amb una incapacitat d’escolta afectiva i de resposta a la vida de forma creativa. Actualment, aquest patiment limitant té la seva màxima expressió en la depressió i la síndrome del burn-out.