L’Hospital de Dia Còrsega participa a les XXV Jornades APG a Bizkaia
Aquest cap de setmana, a Lekeitio (Bizkaia) s’han celebrat les XXV Jornades APAG (Asociación de Psicoterapia Analítica Grupal), on el psicòleg clínic Pablo Feito ha presentat la comunicació oral titulada: Grup terapèutic a l’Hospital de Dia. Del monòleg centrípet a la conversa centrífuga, resultant d’un estudi realitzat juntament amb la Dra. Maria Roldán.
L’estudi acomplert, s’ha basat en l’experiència d’un grup terapèutic obert a pacients amb simptomatologia depressiva i amb episodis traumàtics, que s’ha realitzat a l’Hospital de Dia Còrsega amb una durada aproximada de 3 mesos, i volia assolir els següents objectius:
- Analitzar aspectes verbals i no verbals emergents segons la fase del procés grupal.
- Reflexionar respecte els processos grupals subjacents a dites fases.
- Atendre a les claus de la conducció que afavoreixen l’obertura i la conversa grupal
En la seva presentació, Pablo Feito ha mostrat, mitjançant aquest joc de forces (centrípet, orientació cap al centre i centrífug, orientació cap a l’exterior), el procés que es genera en aquest grup terapèutic, partint de l’anàlisi verbal i no verbal de les persones que l’integren.
En una etapa inicial del grup, s’observa un discurs on el símptoma és el centre, amb una tendència als sentiments de culpa i menyspreu. A nivell no verbal sorgeix freqüentment manca de contacte visual, manca d’expressivitat i ressonància afectiva entre les persones que hi participen. A nivell grupal, s’apunta a la queixa de la incomprensió respecte l’entorn (‘les altres persones no ens entenen’) i la fusió d’identitat i pertinença de grup (‘aquí ens entenem’).
La comunicació oral ha emfatitzat la importància de consolidar un espai confiable i segur, així com validador, on la clarificació de l’enquadrament i la tasca de la conducció del grup són aspectes nuclears per afavorir el desenvolupament d’aquesta orientació centrífuga, tant de la persona com del grup.
En aquest sentit, el paper comunicatiu de la persona conductora que fomenta el contacte visual i manté l’equilibri sostingut dels silencis grupals des de la dimensió directiva, i utilitza la metàfora del grup com a sala de miralls per promoure la identificació grupal des de la vessant creativa, serveixen de preàmbul per generar moviments grupals centrífugs, és a dir, funcionaments més interpersonals i conversacionals en una etapa més evolucionada del grup.
Aquesta nova posició de cada membre predisposa a la persona a ser potencialment terapèutic per a una altra, confrontant la tendència inicial cap a una mirada centrífuga d’autoestima i integració. Aquesta transició de monòleg a conversa també se manifesta en l’entorn quotidià de la persona evidenciant un context de millora clínica.
La funció espontània de les persones que porten més sessions participant al grup, juga un paper significatiu en l’acollida de membres nous, exercint de mentors de la cultura grupal generada i donant suport en aquesta obertura discursiva.
