Joan Casas, treballador social al Servei de Rehabilitació Comunitària Esquerra de l’Eixample, participa com a ponent en la Jornada de la Universitat de Barcelona (UB) dedicada al Diagnòstic, Planificació i Intervenció del Treball Social

En Joan Casas, treballador social de CPB Serveis Salut Mental, va participar el passat 18 de febrer en una taula rodona amb el tema “Mirades complementàries: Reptes i innovació en el Treball Social en el context de la COVID-19”.

Des de la seva experiència al SRC EE, va abordar les següents 3 qüestions:

1. Enquadrament del servei i intervenció abans de la pandèmia

Es van exposar les funcions pròpies dels SRC des de l’esforç per desprendre’s de l’antiga funció de Centre de Dia (com a centre ocupacional) i per passar a ser serveis formats per equips interdisciplinaris on es fixen objectius terapèutics acotats en el temps i on es projecta un canvi (una millora psicosocial). Serveis on el nucli de les intervencions són la demanda i el projecte vital de les persones usuàries, i on es realitza un treball en xarxa amb altres dispositius, sanitaris i socials, des d’un model centrat en les persones i en les seves potencialitats. A més, es va posar l’accent en el treball comunitari que es realitza, ja que l’assoliment dels objectius de plena participació social passen necessàriament per fomentar-lo.

2. Intervenció social durant la pandèmia

Es va tractar l’impacte de la pandèmia COVID-19, especialment amb tota la labor comunitària, l’atenció a la urgència psicosocial i el fet d’haver de replantejar els plans de treball en un context de gran incertesa.

També es va compartir amb els assistents una experiència resilient i positiva: La xarxa de suport del SRC-EE (grup d’usuaris/àries que s’encarregaven d’enllaçar telefònicament amb altres que destacaven per sentir-se més sols, més aïllats), com un instrument que es va utilitzar per fomentar el vincle entre les persones ateses i per evitar que la distància física s’esdevingués distància social.

3. Reptes de futur

Es va posar sobre la taula la necessitat d’estar preparats i preparades perquè la crisi sanitària que estem vivint ha agreujat la fragmentació del teixit social i les soledats preexistents. Es requereix fer un gran esforç col·lectiu i integrat amb el conjunt de recursos de la xarxa per a la construcció i reconstrucció dels vincles socials com a motor de canvi i de reducció de les desigualtats. Així mateix, es va reivindicar la necessitat de seguir fomentant un treball comunitari real, de base, i compromès amb les persones.