El Dr. Joan Vegué, Director Mèdic de CPB SSM, juntament amb la Hble. Sra. Alba Vergés, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya i altres experts en salut mental, debaten sobre l’impacte de la pandèmia en la societat
El Dr. Joan Vegué, Director Mèdic de CPB SSM i President del Consell Assessor de Salut Mental i Addicions del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, ha participat en el debat “Catalunya Futur: La pandèmia i la salut mental”, organitzat per La Vanguardia. El debat ha comptat també amb la participació de la Hble. Sra. Alba Vergés, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya; el Dr. Jordi Blanch, Director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya; la Dra. Maite Garolera, Presidenta de la Societat Catalana d’Especialistes en Psicologia Clínica i el Sr. Àlex Marieges, President de l’Associació Catalana d’Infermeria en Salut Mental.
El debat ha abordat les principals problemàtiques i preocupacions derivades de la pandèmia sobre la salut mental. Així, s’ha debatut sobre els grups d’edat que han vist la seva salut mental més afectada, joves i grups de risc, els trastorns més detectats arrel de la COVID-19 (trastorns alimentaris i quadres d’ansietat, entre d’altres), o el grau d’inversió en salut mental que es fa des del Departament de Salut.
El Dr. Vegué explica que a l’inici de la pandèmia i el confinament general la ciutadania va mostrar un alt grau de capacitat adaptativa. No obstant això, el Dr. Vegué afirma que actualment s’estan detectant més casos de diferents trastorns, així com un increment d’aquestes psicopatologies per part dels adolescents. De la mateixa manera, Vegué també ha apuntat que hi ha factors, com la crisi socioeconòmica, que poden empitjorar la salut mental de la ciutadania, però que encara no s’han pogut veure i valorar els seus efectes.
Finalment, el Dr. Vegué ha conclòs la seva participació en el debat amb la següent conclusió: “probablement el que ens pot permetre la pandèmia és modificar la nostra visió, poder millorar l’accessibilitat i la resolució, i això implica més recursos però també nous models organitzatius. Potenciar molt més el treball col·laboratiu amb la primària, poder atendre les persones de manera àgil i amb una intensitat adequada, acotant els processos. Prioritzar una ràpida resposta davant situacions de crisi, davant moments d’angoixa o de patiment, en definitiva davant patologies no greus que poden derivar en l’evolució tòrpida d’alguns trastorns, que acabin cronificant-se i desenvolupant un trastorn mental”.
Podeu consultar el debat complet aquí
